Conec la foscor però no era així Aquí fa fred, estic sola i és humit Comença un altre dia sense claror Em rendeixo i accepto que és de nit Jo sempre t’he seguit per tot arreu Però aquest lloc on has anat no el puc trobar Aquesta pena té una força que m’ha ensorrat Però una veu al cap sento murmurar L’has perdut, no és aquí Però tu has de seguir i fer el que cal fer Si la nit se’n va, hi haurà un demà? Ja no sé què és veritat i això és dur No sé on soc, estic sola i m’he perdut L’estrella que em guiava a mi eres tu Vull sortir d’aquest lloc i ara no m’hi veig amb cor Però vull fer el que cal fer Primer un pas, i un pas més És el que em veig amb cor per fer el que cal fer He d’anar a poc a poc o aquest pas serà el darrer Amb respirar ara en tinc prou Un pas més, potser dos! Això sí que ho puc fer! Creuaré la foscor, a cegues cap a la claror Per fer el que cal fer Però i amb la llum del matí Què faré quan sé que res no tornarà a ser com ahir? La veu sentiré i després faré allò que a mi em cal fer