El Meu Carrer

El meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de 
poeta. Estret i brut, fa olor de gent i té els balcons 
plens de roba estesa. El meu carrer no val dos rals: són 
cent portals trencats a trossos i una font on van a abeurar
 infants i gats, coloms i gossos. És un racó on mai no 
entra el sol, un carrer qualsevol. El meu carrer té cinc 
fanals perquè els xavals llancin pedrades. Hi ha una pensió
 i tres forns de pa, i un bar a cada cantonada. El meu 
carrera és gent d'arreu que penca i beu, que sua i menja, i
 es lleven amb el primer sol, i van al futbol cada 
diumenge, o a fer esparral al volantí, o a fer un dòmino 
amb vi. El meu carrer és un infant que va berenant pa amb 
oil i sucre, i juga a daus i a 'cavall fort', mig bo, mig 
bord escolà i cuca.
El meu carrer del barri baix viu al calaix de les baldufes,
 amb patacons, i l'album 'Nestlè' i ells trossos d'una 
vella estufa. I a poc a poc se'm fa malbé el meu carrer.