Vas tot sol, ja t´hi vas trobant al teu cor hi ha manca d´esperança atrapat en la ignorància. I sol, ja comences a no creure en res, millor empassar-s´ho amb elegància fer el cor fort sempre a distància i veus que el temps, tot ho va canviant no hi ha un sol estat on poder restar Ets tant petit allà al mig de l´infinit que per molt que faci l´home, per molt que s´avanci l´obra, creus que tu ja no ho veuras. Per sobre del vent, per sobre del mar sobre del fons de tot, per sobre d´aquest món. Per sobre del vent, per sobre del mar sobre del fons de tot, tu saps que estas per sobre d´aquest món! Pots estar, un moment content d´haver nascut com el sol ponent noeix la lluna, no s´inverteix tot d´una i de nou, ara es repeteix sembla un mirall davant d´un altre repetint deu mil imatges ets a orient, tornaras a occident i el camí al revés tornaràs a fer igual que el vent, aniras fent i desfent i per molt que faci l´home, per molt que s´avanci l´obra creus que tu ja no ho veuras Per sobre del vent, per sobre del mar sobre del fons de tot, per sobre d´aquest món. Per sobre del vent, per sobre del mar sobre del fons de tot, tu saps que estas per sobre d´aquest món!