Em
Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer
DEm
quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa
Em
Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans
DEm
l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa de pressa
GAm
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
CD
el pensament d’altres temps millors.
GAm
I els carrers engalanats amb els llums de colors
CDEm
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.
Em
Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l’abric
DEm
miro cap al cel i el veig tremolar com un estel.
Em
Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís
DEm
volem veure si hi ha darrera el núvol gris , la nostra estrella.
GAm
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
CD
el pensament d’altres temps millors.
GAm
I els carrers engalanats amb els llums de colors
CDEm
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.
EmDEmD
Tants desitjos de prosperitat la tendresa es fa provisional
GAmCDEm
tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.
Página 1 / 2
GAm
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
CD
el pensament d’altres temps millors.
GAm
I els carrers engalanats amb els llums de colors
CDEm
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.