Tanco els ulls, no penso en res.
Em deixo endur, sento el rellotge a la paret.
Ja no tinc fred.

Però no puc més,
estic encès.
Ja fa temps que no entenc res.
Els meus ulls ja s'han obert.
Potser hauria de llevar-me

i sortir d'aquesta clausura.
Ara no puc dir-te res.

Tinc la ment a l'infinit.
En núvols de cartró i llençols humits.
He somniat a mitjanit

que ara ja no sóm amics,
que no anheles el meu pit,
que ara en vols un altre.

Sortiré de la clausura.
Aquest somni s'esvaeix.

Somnis de paper de vidre
que ens duen a un món curiós
on no hi ha gent ni cançons.
Allà on res no val la pena.
Vull tocar de peus a terra,
vull venir a buscar-me.
Sortiré per trobar-me.

He sortit de la clausura
i ara torno a respirar.

Somnis de paper de vidre
que ens duen a un món curiós
on no hi ha gent ni cançons.
Allà on res no val la pena.
Vull tocar de peus a terra,
vull venir a buscar-me.
Sortiré per trobar-me