Am                                   F
Sents a dins teu una veu que sospira
Am                                     F
et parla tremolant, contenint-se la ira
Am
plou amb força i et cau al damunt
F
si no et cobreixes, no ho farà ningú
Am                       G
primera lliçó de la teoria

Am
Sents a dins teu una veu que sospira
F
et parla tremolant contenint-se la ira
Am
un cartró barat, és el decorat
G
on pengen els retalls de la teua vida
Am
tu vols pregressar, rebre el que et pertany
F
recorda que ser dona no és un esborrany
Am
amplifica la teua veu
G
no seveixes cap home ni Déu

F
Quan caiga la nit sobre els camps
Am
quan dorma tota la ciutat
            C
et diré que m'encises
         E
i lluitarem contra la realitat
F
quan caiga la nit sobre els camps
Am
quan dorma tota la ciutat
            C
et diré que et desitge
            E             Am
i ens saltarem el camí marcat

Am E E7 E

Am
Escriure cada dia una nova epopeia
F
ni devota concubina, ni donzella
Am
gaudir dels moments, tenir el teu temps
G
a tu no t'han parit de cap costella
Am
deixa d'esperar
arreplega el que has sembrat
         F
o seràs mà d'obra barata del patriarcat
Am
drets aconseguits, sentiments oprimits
F
encara queden minuts
  G
per a guanyar el partit

Am
Crida, crida crida,
E
ja n'hi ha prou d'alegria fingida
Am
crida, crida, crida
G
ja no et creus ninguna profecia
Am
saps que si alces el cap
tremolaran els ciments
si mires més enllà,
te soltaràs dels cordells
crida, crida, crida
G
si et rebel·les,
no tindran altra eixida

F
Quan caiga la nit sobre els camps
Am
quan dorma tota la ciutat
            C
et diré que m'encises
         E
i lluitarem contra la realitat
F
quan caiga la nit sobre els camps
Am
quan dorma tota la ciutat
            C
et diré que et desitge
            E             Am
i ens saltarem el camí marcat

Am                            G
Parteixes de principis que són del passat encara no soterrats
Am
I les mirades dels ullets que tu hem posaves
E
el caliu que m’anima a seguir cara dins
Am                          G
Parteixes de la base que tot ve donat tot pressuposat
Am
I les anades i tornades de l’autoestima
E
no acabaran amb la teua resina

Am
Crida, crida crida,
E
ja n'hi ha prou d'alegria fingida
Am
crida, crida, crida
G
ja no et creus ninguna profecia
Am
saps que si alces el cap
tremolaran els ciments
si mires més enllà,
te soltaràs dels cordells
crida, crida, crida
G
si et rebel·les,
no tindran altra eixida

F
Quan caiga la nit sobre els camps
Am
quan dorma tota la ciutat
            C
et diré que m'encises
         E
i lluitarem contra la realitat
F
quan caiga la nit sobre els camps
Am
quan dorma tota la ciutat
            C
et diré que et desitge
            E
i ens saltarem el camí marcat

F
Quan caiga la nit sobre els camps
Am
quan dorma tota la ciutat
            C
et diré que m'encises
         E
i lluitarem contra la realitat
F
quan caiga la nit sobre els camps
Am
quan dorma tota la ciutat
            C
et diré que et desitge
            E             Am
i ens saltarem el camí marcat

Am E E7 E