Com un trist vaixell
que la mar navega
m'esmunyo en les nits
i els dies sense veure't.
Ja he perdut la popa
i la proa s'esqueixa,
castigada a cops
d'onades violentes.
La brúixola es toca
quan més falta em feia.
El velam s'ha estripat
de rabiosa bufera.
M'empeny un desig,
no és cap quimera,
viatjar ben lluny
on l'aire no ofega.
Però en ple temporal,
naufrago i em perdo.
Estic lluny del port
i la terra promesa,
on amarren els bots
i les xarxes s'enreden;
on moren vells llops
i hi resten sirenes.
Defujo el destí,
esquivo la inèrcia.
El meu somni té un nom:
Illa Independència
Tenha acesso a benefícios exclusivos no App e no Site
Chega de anúncios
Badges exclusivas
Mais recursos no app do Afinador
Atendimento Prioritário
Aumente seu limite de lista
Ajude a produzir mais conteúdo