La propietat privada és un robatori és el crit
Dels desheretats. per a mi és un atracament a
Mà armada perpetrat per les lleis del capital.
Diuen que és molt lícid apoderar-se de la nostra
Força de treball, ets tu qui fa els productes, i
Per això tu cobres un sou que no t'arribarà per
Comprar aquests productes, i anem estirant de
La carreta com bous.

Pau entre pobles,
Guerra entre classes.

Per robar-te la teva cara t'apunten per raons
De seguretat, però ells no es tapen amb
Mitges: paguen a uns altres que ho fan
Uniformats. sense privilegis no hi ha delicte, la
Prova la tens a la realitat: les presons plenes
De tota mena de marginades i de marginats
Que no gaudeixen dels avantatges ni privilegis
Que produeix el capital.

Pau entre pobles,
Guerra entre classes.

Senyor jutge, vostè compraria l'atracament a
Un banc amb la fundació d'un banc?
El primer es supervivència i el segon
Aferrament de poder.
Imagina un món que sigui lliure: on tot sigui de
Tothom, on s'acabin les exclusives, on la dona
Agafi el seu lloc, on es respectin les races i les
Cultures, on el sexe no sigui sols reproducció,
On al sud no es morin de fam mentre al nord
S'afarten de caviar, on els diners no es mengin
La natura i que es respecti l'equilibri natural.
I si avui pors imaginar-ho.

Demà ho farem realitat!