Quan és tot a punt hi ha algú que assegut espera
Amb els ulls clavats a una llum que no s'encén
El batec inquiet
El missatger ara tremola
Traduint un text que diu que es queda amb ell

I el sol, discret, se'n va a un racó
I és fa de nit a l'escenari
Dos actors sota un balcó
Tothom a lloc, obriu teló

I que plogui amb tanta força
Que s'endugui avall la història
Que ressoni aquella nota
No pareu, fins que s'ofeguin els records

La platea dempeus, aplaudeix, la gran estrena
Inclinant el cap els actors saben del cert
Que mai tornarà a repetir-se aquella escena
Però la reviuran, cada nit, només per ell

I el sol, que ho veu se'n va a un racó
I és fa de nit a l'escenari
Dos actors sota un balcó
Tothom a lloc, obriu teló

I que plogui
I que plogui amb tanta força
Que s'endugui avall la història
Que rebenti aquesta porta
No pareu, fins que s'ofegui la raó