Nin non, Maria,
ma nina de cabells d'or.
Nin non..., petita
cançó del meu bressol.
I mentre tu somnies
la vida em duu de la mà,
però, quan soneta tinga,
vindré al teu costat.
I si mai el fred
d'un matí d'hivern
t'acarona els llençols,
buscaré a llevant
el sol més radiant
perquè escalfi el teu cos.
El gran lledoner
guardarà fullam
perquè hi dormin ocells.
Si et desvetlla un joc,
omplirem d'estels
el teu sostre immens.
Nin non..., Maria,
ma nina de cabells d'or,
que, quan soneta tinga,
vindré al teu bressol.
Dels tirabuixons,
te n'he de penjar estels
perquè encisis els déus,
i així engelosir
un dimoni expert
que et proposi els inferns.
Que sovint el cel
és tirant a fred
per als teus somnis d'infant.
I cal escalfar
l'àvid pensament
amb calderes roents.
Adéu..., Maria,
la vida em duu de la mà,
però, quan soneta tinga,
vindré al teu costat.
O que você acha desta tela e suas ferramentas? 🤔
Participar da pesquisaMais de 15 cursos com aulas exclusivas, materiais didáticos e exercícios por R$49,90/mês.
Tenha acesso a benefícios exclusivos no App e no Site
Chega de anúncios
Mais recursos no app do Afinador
Atendimento Prioritário
Aumente seu limite de lista
Ajude a produzir mais conteúdo
Enquanto isso, fique por dentro das novidades!
Facebook CifraClubEnquanto isso, fique por dentro das novidades!
Facebook CifraClubEnquanto isso, fique por dentro das novidades!
Facebook CifraClub