Farts de desenganys
i de falses promeses
i cansats que els anys
només fruitin rovell,
tips de ser cornuts
i pagar les cerveses,
que tot aparell
vagi amb control remot,
que voler omplir el got
esdevingui estrambòtic:
sigui predicar en el desert;
que un xerraire expert
amb un programa hipnòtic
acusi els de dins,
la cel·la de botxins.

Vam aprendre, drets,
A aguantar la ignomínia
com si les parets
fossin on decidim
Vam aprendre a no
Travessar mai la línia
que el somni sublim
nasqués en despertar
Però si vam confiar
Que es captés la indirecta
no veig que ningú
se senti al·ludit
Ja que hem decidit
Quin camí és el correcte
no sé que carall
fem plànol amunt i avall.

Ja n'hi ha prou
ja n'hi ha prou
de fingir l'orgasme,
de deixatar l'ou.

Quan demanem vianda
Escalfant la cassola
acabem menjant
sofregit solament
De truita prou n'hi ha:
Francesa o espanyola
Quin desplegament
D'imaginació!
Si dins nostre no
Hem estat per punyetes
i hem viscut on ens
van privar
ara cal tornar
a recollir les maletes
estripar el paper.
i dir-los