No ni no li diu sa mare
no ni no n'és petitó
no ni no quan lo gronxava
i tot era no ni no.

La nena ben acotxada
finalment ja està adormida,
en canvi, la mare no,
vetlla, vetlla a contracor.
Ai, ai, ai, ai
no tinc son
Ai mare, mare, marona,
quan de temps sense dormir,
tota plena de pastilles,
tampoc fan créixer un somrís.
Ens mostres la cara bona,
pares sols per fer un sospir,
i amb els ulls com dues prunes
tu sommies en dormir.

Com la nit cara pigada,
com la fosca ben morena,
quan la lluna feia el ple
també el feu la teva pena.
La mare no pot dormir,
està rendida i cansada,
i deprés de vetllar tant,
qui la bressolarà ara?