I després de creure tant
t'arribaren tots els dubtes.
Tenia raó el filòsof:
pressuposa la certesa
el mateix fet de dubtar.

Els ulls no se t'han cansat
ni et fan nosa les paraules.
Qui podria endevinar-te
de quin amor moriràs,
si mai no et deixes mirar.

La immensa gerra d'oblits
cada vegada és més plena:
malaguanyat el país
que no es pren la gran faena
de lluitar contra l'oblit.

Perquè em feres tant de cas
aquella estúpida nit,
quan més mal jo m'he trobat
és quan més bé m'he sentit,
perquè em feres tan de cas.

Capbussat en tu mateix,
no passa encara el passat.
No has sabut què són els llavis
fins que no has volgut besar
i els llavis no els has trobat.

I després de creure tant...