D'una ciutat frontera enllà
has arribat al meu país
jugan-te el coll, pobresa en mà,
per capgirar el teu destí.

Aquest cop res pot fallar.
Tot rutlla i ben aviat
les misèries seran part de passat.

I ara et creus afortunat
sent dels pocs privilegiats
a l'indret de les oportunitats.

Però et quedaràs penjat tot sol en un forat.
Intentaràs aixecar el vol però no podràs.
Per més que donis tombs i tombs, no trobaràs
ni una raó allà on agafar-te.

T'han fet marxar just arribar.
Ha durat poc el dolç moment.
Penosa sort de l'immigrant,
predestinada al primer intent.

Detingut i emmanillat,
No has tingut qui et fes costat.
Lluny de casa, mort de por, atrapat.

Tractat com un criminal,
tot plegat per intentar
fer-te amb una engruna de felicitat.

Però et quedaràs penjat tot sol en un forat...