El cel és ple d'estels, i tu els veus,
Però saps que avui no et diran res,
Doncs, t'és més fàcil tancar els ulls
I arribar pel camí més curt.

Pols d'estels és el que hi ha,
El que ara et convé per a poder flotar
En un avió que dóna tombs
Perdent-se per l'habitació.

I sense voler penses en ella un altre cop
I veus el retrat del seu somriure en el record.

Quan l'alba esborra la nit
La realitat et corca el cor.
Se 'acaba el vol per l'infinit
I el miratge et deix sol.

Ella va ensopegar en un forat
D'on l'esperit no en sap tornar.
Voldries volar al seu regnat
Però no ets més que un ocell plomat.

Saps que els teus viatges platejats
Mai podran dur-te fins al seu costat.
I a l'horitzó no hi ha color
I aquest cop fas un viatge llarg.

I quan vingui el sol et cercarà encara vestit.
I avui l'esmorzar se't florirà al peu del teu llit.

Només la lluna et comprendrà
Pels moments que junts heu plorat.
I com a nota li has deixat
El coixí brut de sang.