Quan el sol ja no il·lumine
El somriure pel matí
És el cant de la natura
Que ens indica el seu destí
Esperant una resposta
Observant el llarg camí
D'una platja sense costa
És la nostra fi

I somiar, que existirem
I existir per fer-nos sentir

Ja no queden més muntanyes
Ja no baixa aigua pel riu
A la tardor no cauen fulles
I al hivern no hi ha reeixiu
Impregnant altres estrelles
De residus I pudor
I a la nostra mare terra
Ja li ha entrat calor

I somiar, que existirem
I existir per fer-nos sentir