Sabem on és el nord
però no sabem com anar-hi,
sabem el què tenim
però no pas què n'hem de fer,
si una cosa és segura
és que no hi ha qui ens pari,
però deixar d'avançar
en cercle estaria molt bé.

Tot el nostre bagatge
és un cúmul de fracassos,
però incomprensiblement
cada dia som més gent.
Sempre que ens alcem
és per fotre'ns de nassos
i malgrat tot,
malgrat tot guanyarem!

Contra tot pronòstic.
Semblava que no podria ser.
Podem fer-ho i ho farem.
Ves per on!

Un dia vam decidir
que haviem de sortir de casa
per anar a un lloc precís,
i fer el camí és convenient
i per això no volem arribar
per art de màgia,
Però tampoc no podem
estar voltant eternament.

Deixem-nos de ser
partidaris d'una o altra cosa,
això només ens fa
ser elements decoratius.
Cal que deixem
de ser aquells que proposen
i passem a ser aquells
que atenyen els objectius.

No podem acomodar-nos
en la temptativa,
i asseure'ns a lloar
i plorar les pròpies tibantors.
No es pot entrar en aquest joc
en el que se'ns convida:
sempre guanya la banca
i mai els jugadors.

Cosim tots els estandards
i fem-ne un de sol,
tan ferm i colossal
que s'hagi de dur entre tots,
passem full i capítol de la història
plantant-lo al cim de la victòria.