El Liçondo es mirava
la seva camisa blava
(des de la mort de Franco
no se l'havia posat),
pensà -malaguanyada!-
fa fotre tisorada,
va agafar la senyera
i ho va cosir en un costat.

Veient que tota la dreta
li reia la gracieta
es va dir -Vicente
vas ben encaminat!
Doncs ara amb l'idioma
faré la mateixa broma
per ofrendar noves glòries,
Déu a mi m'ha triat-

Va agafar la nostra parla
es va proposar trencar-la
i quatre amics seus -blaveros-!
li van seguir la corrent,
però d'aquells fatxes de l'Horta
i del de la bova torta
arreu del món els filòlegs
encara se n'estan rient.

Passar de falangista
a ultra-valencianista
no és tan fàcil com sembla
i els del PP d'Alacant
en plena esquizofrènia
diuen que per sota Dènia
a partir d'ara és Múrcia
demà, a veure què diran!