D 
Una parella lingüística,
Bm 
una oportunitat
Em 
d’enterrar l’affaire Patrícia,
G  
fer dissabte emocional.

D 
Una estona en cada idioma,
Bm 
trenar una conversació,
Em 
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
Gm        C             F#m 
i ens ensenyem tots dos.


F#m                     G  
Ella era nascuda a Grècia,
                        D 
bressol de grans pensadors.
                     A 
De Parmènides a Sòcrates,
                 F#m 
d’Aristòtil a Plató.
                  G  
I jo que desconeixia
                           D 
tots aquells senyors estranys,
                        A 
me’ls imaginava amb barba
                        D 
i fotent gestos molt grans.


Vaig provar d’impressionar la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.


i Si haguessis vist com reia
intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!”
l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes
no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia
ens ensenyi a veure el món.

(  D  C  D x3  )

Bm 
Em va preguntar en què creia
G  
mentre s’empassava el fum
Em 
i entrant a una indie disco
F# 
vaig citar, es veu, un tal Hume:

D 
“Només crec en el que veig jo
Bm 
i només us veig a vós”.
Em 
(Quan començo amb formalismes
Gm      C                   F#m 
és senyal que estic nerviós).


Va dir: “La teva oratòria
deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci.
Sovint val més actuar”.

I entomant aquella màxima
amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra
i ella es va posar a ballar.



D             Bm 
I com ballava!
            Em 
Que tot de cop,
                     C 
el cercle es quadrava.
           D 
I quan Song2
            Bm 
de Blur sonava,
         Em 
xiuxiuejant
                 C 
d’Epicur em parlava.


Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.

I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem ho abans de fer nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.


I per un cop les paraules,
l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia,
van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes
plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes:
bé, bellesa i veritat.


I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

final
D 
Un petó, ja era de dia,
Bm 
en un carreró del Born,
Em 
feliçment, tot condemnant nos
G                         (D )
a buscar l’etern retorn.