Era un món salvatge
molt lluny de la gent
potser per això era tan adient.
No duiem equipatge, no sabia el perquè
i és que en aquest viatge no et servirà de res.

I ara fa temps,
i ara fa mesos.
No sé on vull anar
però no em fa res.

I tan he desitjat aquesta lluna de maig
que he vegut el beuratge que el druida ha preparat.
I ara bé quan em relaxo, no vull esperar res,
tanco els ulls i m'oblido de tot allò de més.

I ara fa temps
i ara fa mesos.
I a l'oritzó les portes
cuasi s'estan obrint.

De lluny un ritme et porta directe a l'infinit.
No hi ha cues ni peatges per entrar allà dins.
En un moment o altre es vestirà la nit.
Ànimes amb pena ara redrecen un nou camí.

Estic fent-me preguntes amb molta claredat
i les respostes són imatges que mai he vist abans.
Camino cap a dintre amb molta persepció
i ara sé que estan obertes, les portes d'un nou món.

I ara fa temps,
i ara fa mesos.

A l'oritzó les portes cuasi s'estan obrint
De lluny un ritme et porta directe a l'infinit.
No hi ha cues ni peatges per entrar allà dins.
En un moment o altre es vestirà la nit.
Ànimes amb pena ara desperten un nou matí.