Si no t'esperes no t'abraça, la lluna de mitjanit, si corres massa se t’escapa
Que t'abraça quan tu plores, que t'estima quan la ignores, es lleva d'hora al dematí
Que sense ales ja no vola! Diu que ara ja no se sent sola, que no té por de fer camí
I al seu cor porta una daga, però ja riu i no s'amaga un crit mut enmig del pit

Com una bala, que tremoli fort el món sencer. Comença el compte enrere!
Com una bala que travessa el cor d'una foguera, el temps no espera

Ara del plor en faràs bandera abans no creuis la frontera. És fort qui es pot mostrar ferit
I el rellotge que no para els dies ni les setmanes, els segons entre els teus dits
Tens les mans plenes de força, apreta fort, sigues valenta com una flor brillant de nit
Sent la vida com t'abraça. Ara et crida i no t'espanta, es va fent ample el teu camí

Com una bala, que tremoli fort el món sencer. Comença el compte enrere!
Com una bala que travessa el cor d'una foguera, el temps no espera