Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.

No podem acostar les nostres vides calmes.
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
No podem acostar les nostres vides calmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,

soneHHHHHHHHH!