I així és com ho recordo, va ser un nen que estava perdut al desert
I amb la seva manera d'entendre les coses de cop se'm va obrir un univers
Potser només va ser un somni a causa dels deliris de la set
Però alguna cosa dins meu es va moure al sentir la rialla d'aquell nen

I allà vaig aprendre
Que tot depèn de mi
I que tots tenim un petit príncep a dins
Només cal voler-lo sentir

I allà vaig aprendre
Que l'essencial és invisible als ulls
I que aprendre estimar i ser feliç
És el que vull

No sé si va a ser real
Quan em parlava de roses i de baobabs
O de guineus que eren amics increïbles
Quan es deixaven domesticar

No responía a les meves preguntes
I em regalava un silenci inquietant
Em vaig anar fixant en les coses petites
Que són en realitat les més importants

I allà vaig aprendre
Que tot depèn de mi
I que tots tenim un petit príncep a dins
Només cal voler-lo sentir

I allà vaig aprendre
A mirar-me el món d'una manera diferent
I això ho va fer ell

I allà vaig aprendre a recordar
Que jo també vaig ser un nen
És el que ens passa a les persones grans
Què sovint ens n'oblidem

I allà vaig aprendre
Que l'essencial és invisible als ulls
I que aprendre estimar i ser feliç
És el que vull

I ell va ensenyar-m'ho com ningú