A València hi ha un carrer
-en faig una i toco el dos-,
si voleu saber quin és:
el carrer dels Teixidors.
Si n'hi ha quatre minyones
allà dalt del balconet,
de les quatre teixidores
una m'ha picat l'ullet.
Jo no sé conèixer
aquests petits aucells,
si en seran cardines
o bé passerells.
Avui fan una paella
al carrer dels Teixidors,
n'he llogat una rondalla
per cantar-li al meu amor.
Dolçainer i tabalera,
cantadora i cantador,
versador me l'estalvio,
que els versets els dicto jo.
Jo l'esguardo i ella em mira,
jo la miro i ella em veu,
jo la veig i ella m'esguarda.
Dels seus ulls ara sóc reu.
Vull que em facis roba nova
embellida amb deu rivets
i teixint-la únicament
amb ditades i besets.