INTRO: B  F#  E  B  F# 

        B 
Quan d'un cel blau del nord somriguin
        F# 
núvols blancs i bufi el vent,
            E 
i els teus pulmons s'inflin com veles,
           B                F# 
i el sol t'escupi raigs al front.
           B 
Quan els pit-rojos i les caderneres,
               F# 
els gaigs, les garces i els mussols
             E 
refilin a l'uníson una melodia
            B            F# 
que tens al cor, potser comencis
    B 
a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fè)
         B 
Quan recuperis tots els fragments
           F# 
d'aquest naufragi que és la memòria,
            E 
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
            B                     F# 
d'aquesta espelma ja no en direm llum.
            B 
Quan de la fosca nit salvatge
             F# 
l'udol dels llops, convocant la lluna,
              E 
recorri en calfreds els petits cossos
              B            F# 
dels vostres fills, és que tot
            B 
torna a començar.

PUENTE: B  F#  E  B  F# 

   B        F#        E        B        F# 
O potser tu mai has tingut un amic imaginari.
   E        B               F#         E            B      F# 
O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
   E        B           F#             E           B       F# 
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.