C                               Em 
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
                            Dm 
i jo ben sol em quede a Maragall,
                                    G  
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
                                    C 
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
                          Em 
Ausiàs March em ve a la memòria,
                                   Dm 
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
                            G  
a casa, sol, immers en la cabòria
                                  C 
del meu desig de tu que és gran i creix:

Dm 
"Plagués a déu que mon pensar fos mort

E que passàs ma vida en dorment".

C                           Em 
Entenc molt bé, desgraciada sort,
                                   Dm 
l'última arrel d'aquest trist pensament,
                            G  
el seu perquè atàvic, jove, fort
                                C 
jo sent en mi, corprès, profundament.
                            Em 
Al llit tan gran d'italiana mida
                                  Dm 
passe les nits sentint la teua absència,
                                 G  
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
                          C 
amor, amor, és dura la sentència.

C                               Em 
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
                          Dm 
el dolor ve a fer-me companyia,
                                  G  
i no se'n va, que creix en sa llargària,
                                 C 
despert de nit somou, somort, de dia.
                              Em 
Em passa això i tantes altres coses
                                Dm 
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
                                       G  
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
                                      C 
que compte el temps que lentament s'esmuny.

C                                 Em 
Vindrà el teu cos que suaument em poses
                                  Dm 
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
                              G  
i floriran millor que mai les roses:
                               C 
a poc a poc ens clourem com un puny.