Batega el mar amb cada ona que ve I va
La ressaca esborra el camí aventurer de cada ona que ja no hi és
Batega el cel amb tempesta permanent, ja ho veus
I trontollen les estrelles tenen por de capbussar-se en la foscor

Batega el circ en cada somriure petit
S'encén la màgia I crema el desig, s'estén el somni a l'infinit
Batega el cor quan s'emplena d'il·lusió I no dorm
Avui és demà I l'ahir sempre se'n va però encara sento la teva mà

Recordo quan, mirant estrelles al port, pensàvem que podia ser
Que algú a l'altre costat del món les estigués mirant també
Com un mirall I el seu reflex

Imagina que gira el món sencer
I a la ciutat dels adormits la son fuig per sempre, ve I va
Una veu rebel que la guitarra farem lliure per sempre
Roba estesa I arrels
Una cançó ressona a Barcelona encara I per sempre, ve I va

Quan es fa de dia a la ciutat dels adormits
Tothom persegueix les hores
Mai no s'adormen els despertadors
Mai no es desperten les persones
I en algun racó d'aquest desastre
El matí és un sastre que amb el sol I la persiana
Embasta un vestit de llum sobre el teu cos
Tu I jo seguirem dormint
I allargarem el somni de la nit
Com un borratxo que balla mentre desmunten l'orquestra
Que a fora s'ensorri el món
Que caiguin mil tempestes
Desfarem amb els peus, a poc a poc, les onades de la pressa
Que s'ensorri el món