Ja vinc. Tan sols estava extraviat
Entre misèries I neguit. Mira'm. Ja escric
Sé que pensaves que no tenia paraules ni ferides
Les esborrava amb àcid

En un intent fatídic de no saber-me sintètic
No sentir-me estúpid, silencie sorolls al meu àtic
Ja estic cansat del permanent estat estètic

I ara torne al meu lloc. No és poc
Per fi atrapar l'alba d'esta nit eterna
Reconquerir la dolça I tendra sensació
Del despertar de qui hiverna
I per damunt dels meus errors I més pors
El record del teu calor, pren la meva mà ben fort

I busque entre cançons
El que ens va fer grans
Tot allò que som
Fotos de mil llocs que mai hem visitat
Els nostres racons

Àcid on deia et vull. M'empasse l'orgull
Derrocant la vergonya que entregue als teus murs
Els que vull retrobar I no atacar-los amb àcid
Sentir de nou moments irònics, il•lògics
L'impuls d'un cor esquelètic
Cansat del permanent estat estètic

I continues resguardant-nos dels tentacles de l'oblit
Llegint els versos que escric
Cantant les lletres on per sempre caminàrem
Pintant records que esborrava amb àcid

I per damunt dels meus errors I més pors
Sempre trobe el teu calor, sent la teva mà ben fort

I busque entre cançons
El que ens va fer grans
Tot allò que som
Fotos de mil llocs que mai hem visitat
Els nostres racons

I trobe a aquell caixó
Fulls per dibuixar
Noves sensacions
Dies en què els mals eren béns compartits
Sense condicions

Amb àcid