Miro les estrelles embadalit però també entenc
Que jo si fos per elles em podria estar podrint a l’infern
En canvi aquí a la terra la indiferència no és el principal
Que hem de témer dels homes, de les dones i dels animals

Com ens sentiríem si cremessin els astres
Amb una passió no corresposta per nosaltres?
Si no pot haver-hi igual estima
Si no podem sentir el mateix amor

Deixeu que sigui jo qui més estima
Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos
Tan admirador com crec que sóc
D’estrelles a qui sé que interesso ben poc

Tampoc, ara que les veig, podria dir
Que n’hagi enyorat alguna des d’aquest matí
Com ens sentiríem si cremessin els astres
Amb una passió no corresposta per nosaltres?

Si no pot haver-hi igual estima
Si no podem sentir el mateix amor
Deixeu que sigui jo qui més estima
Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos

Si totes haguessin de desaparèixer o de morir
Hauria d’aprendre a mirar cap a un cel buit
I veure en l’absoluta foscor quelcom gloriós
Tot i que això em costaria una mica més d’un dia o dos