Veig com una llum que es filtra dins la meva pell
Miro amunt i em dic que tot encara està per fer
Noto una escalfor que em guia enmig de la tempesta
Sento aquella boira que em recorda d’allà on vinc

I en els meus ulls neix una força infinita
Que em bombeja el pit la calma de tot l’oceà
Agafo aire, arriba l’hora de no mirar enrere
I deixar-se endur pel que vindrà

Sento com el vent em diu que no em deixarà caure
Se m’endú ben amunt sobrevolant els oceans
Sóc com un ocell que sempre sap com orientar-se

Veig com tot avança
Els núvols com creuen el cel
Miro amunt i em dic que aviat tot tornarà a anar bé
Noto l’esclafor i veig com acaba la tempesta
Torna aquella calma que em recorda qui ve amb mi

I en els meus ulls neix una força infinita
Que em bombeja el pit la calma de tot l’oceà
Agafo aire, arriba l’hora de no mirar enrere
I deixar-se endur pel que vindrà

Sento com el vent em diu que no em deixarà caure
Se m’endú ben amunt sobrevolant els oceans
Sóc com un ocell que sempre sap com orientar-se

Tarara

Sento com el vent em diu que no em deixarà caure
Se m’endú ben amunt sobrevolant els oceans
Sóc com un ocell que sempre sap com orientar-se