No és fàcil dir-te adéu
Encara et tinc molt per dir
No ens preparen per sentir que avui ja no ets aquí
Que néixer és bonic però morir és un neguit
A mi que no em parlin d'històries
Em conformo amb pensar que no tens patir
Però diga'ns com ho fem
Si ens guiarás aquest camí

Valent qui no deixa de viure el moment
Quan la ment ens mostra un futur diferent
No vull fugir corrent

Del més enllà no en sabem res
Un tancar d'ulls i un món incert
I apretant-me fort la mà
Vull pensar que tot tornarà a començar
I es que em moro de por de pensar que la vida se t'ha endut per no tornar

Valent qui no deixa de viure el present
Quan marxes i ens deixes un món diferent
Un món on ja no hi ets

Però ara agafats de la mà
Ja no importa si una sardana o un vals
L'única certesa és sentir-nos afortunats d'haver-te estimat
Gràcies, Gràcies, Gràcies....
Gràcies per tot el que ens has donat