Quan em parles a prop
Faig un pas enrere
No es que et vulgui més lluny però és
Que em fan por els teus ulls
I em segueixes mirant
Com si fos tan fàcil
I no sé en què pensar
Si hi ha vida al voltant

Només veig unes mans que m′amenacen
I una veu que és capaç de pronunciar
Les rialles d'un mot que fa el seu niu
A la boca que es torna de fusta

Només veig un error de pell serena
I una equivocació a les esquenes
Però un udol que m′invita a arriscar-me
Que la vida és més curta que llarga

I intento trobar
Quina és la manera
D'arribar al febrer
Esquivant el mal temps
Però l'hivern als teus ulls
Sembla primavera
I sé que véns a buscar
algún secret per guardar

Quan la lluna il·lumina l′esperança
D′una nit on el temps és una farsa
On les hores són curtes com espines
I se't claven profundes, petites

I la nit compulsiva m′encomana
Un desig fosc d'accelerar la trama
S′encadenen les frases amb paraules
Que el silenci ha pintat per nosaltres

Este galapaguito
No tiene mare
No tiene mare, sí
No tiene mare, no
Lo parió una gitana
I lo echó a la calle
Lo echó a la calle, sí
Lo echó a la calle, no

Em fas por, et miro i em fas por
I em fa por que em miris si tens por