Si el teu somriure fos de fang
Guardaria els moments que em vas estimar
Si el teu somriure fos de guix
Emmarcaria els minuts que et vaig fer feliç

Fa temps que esculpeixo els records
Esmolant cada aresta que et va fer mal
Descosint totes les meves pors
Emmudint aquest gest tan devastador

I si el meu crit fos de cotó
Dormiries els somnis que et vaig robar
I si la pluja no em ferís
Eixugaria els mots que ete vagi escopir

Fa temps que retallo el passat
Preparant una imatge que ens fes costat
Calmant el meu dol indecís
Faig espai al paisatge que et vol aquí