Feia moltes nits que no et veia I com si sentís els teus ulls al meu clatell, he tret el
Cap per la finestra
Joia de blanca llum. Com qui no vol, em mires de reüll a través del teu fosc bel
Que et tapa mig rostre
El món és confús I misteriós

Però això jo ja ho sabia. No vull que m’abandonis mai
I digues-me què és això que tant t’agrada; que et fa somriure de cantó ben
Desvetllada. Ja veig el teu costat obscur
El món és confús I misteriós

Però això jo ja ho sabia! Només vull que no
M’abandonis mai
Mai no ha entès ningú més enllà de tu perquè em sento així