Hi caben mil històries en un trosset de paper
Però cap d’elles com la que us explicaré
Va d’un home que potser coneixes bé
I sap tot de tothom

Si estàs cansat, si vas amb pressa o bé fas tard
Amb ulls de bronze cada dia et veu passar
I fins i tot sovint té algú que se li enfila al cap

Però ell és pacient
I li agrada la gent que sovint seu amb ell
Cada dia un moment

Amb la vida escrita i el silenci del més vell
Sempre té una estona per què puguis parlar amb ell
Si mai necessites un consell o bé et sents sol
Pots anar a aquell banc d’on mai es mou

I vet un gos i vet un gat però això no s’ha acabat
Es veu que l’avi era tot un enamorat
De les paraules, les històries, la ciutat
Per això ho sap tot de tothom

Si estàs cansat, si vas amb pressa o bé fas tard
Era el primer en imprimir la novetat
O tot allò potser penat que li rondava pel cap

Però era pacient
Li agradava la gent que llegia algo amb ell
Cada dia un moment

Amb la vida escrita i el silenci del més vell
Sempre té una estona per què puguis parlar amb ell
Si mai necessites un consell o bé et sents sol
Pots anar a aquell banc d’on mai es mou