Ja no em queden més diaris per cremar el fred d’una nit
La ciutat està en silenci i no em deixa dormir
He escampat els meus fantasmes, vaguejant carrers estrets
Amb records invertebrats, amb amors estacionats en indrets del meu passat

I m’he estirat al terra brut d’aquella vella sucursal
Rere el vidre em miro el circ, tota una atracció!
I he trobat cent mil excuses per no caure en l’absurd
De trobar-me lluny de tu, amb records invertebrats, en indrets del meu passat

Ja no em queden ni els diaris per cremar el fred d’una nit
El teu buit es deixa caure al costat del meu llit
Miro el sostre hi ha una escletxa, indiscreta en el convit
Dels records invertebrats, de somiar-te que ets amb mi, fent l’amor tota la nit