Es des de la foscor i la deseperança d'aquests dies
que anhelo i somio les forces que ara em manquen.

Per veure'm en el mirall d'aquells que semblem posseidors
de tot allò que condueix a la terra de camins dòcils
i planers per on s'hi passegen els autocomplaguts.

Però jo és a la foscor on hi veig clar,
més val no buscar reflexes impossibles.

Per allà on els esperits rectes només hi veuen principis i abismes,
ho m'hi faig fort a cada pas i construeixo mon destí,
com si cap altre escenari fós possible.

Fer i desfer doncs, són la meva pàtria
on el que és fosc brilla com el més clar dels dies,
i el meu esguard troba allò que cerca en la tenebra.

Fos o clar, planer o abrupte, tant se val
ben mirat tots els paisatges són iguals.