Des de quin lloc m’envolaré demà?
Tu vas i vens i mai no quedo sol
Que m’has donat un cec impuls de vol
I quasi mort encara puc volar

Tinc mar, tinc foc, tinc platges on estar
Prenent el sol nocturn que ens correspon
Anem al bar a deixondir la son
Beguem fernet amb mots de par enllà

Vindran els focs a dir que no som res
I no som res excepte el guspireig
D’aquesta hora viscuda amb tant de pes

Posem paranys per enganyar la nit
Siguem tan sols un vague somnieig
De vida vulnerable: Crit escrit